por Ricard Parilla i Guix, Agosto de 2002

   Aquesta és una biografia sobre l’autor de 1984, on es comenten (breument) també algunes de les seves obres.

   George Orwell (pseudònim que  Eric Blair ha utilitzat a totes les seves obres publicades) va néixer el 1903, a Motihari, Índia, a prop del Nepal, quan l’Índia formava encara part del Imperi Britànic. El seu pare treballava per al Imperi allà.
   El 1907, la família marxà a la Gran Bretanya, però el pare va restar a l’Índia fins que va deixar de servir  l’Imperi  el 1912.

   Els pares d’Eric Blair el van manar a una escola privada, on aconseguiria una beca cap a Wellington als tretze anys i poc després una altra cap a Eton , l’escola més famosa del Regne Unit per la qualitat de la seva ensenyança.
   Va deixar llavors d’interessar-se en els estudis (de fet, un antic professor seu va dir anys després que Orwell no havia fet res a l’escola durant cinc anys) i va centrar-se en la seva ambició de ser un futur escriptor, dedicant-se a llegir moltes obres i autors de la literatura anglesa (Jack London, Sterne, Swift...).

   El 1922 va acabar l’escola amb unes notes que no sobresortien ni per bones ni per dolentes, i en comptes d’anar a la universitat, va prendre una decisió impensable en un alumne d’Eton. Mentre tots els seus companys ingressaven a la universitat de Cambridge o bé d’Oxford, ell va decidir d’anar-se’n a l’Índia i ingressar a la Policia Imperial, on passaria cinc anys servint, fins que el 1927 va decidir deixar-la, bàsicament per dues raons: Primer, ell no volia ser realment policia, sinó escriptor, i la vida que havia portat durant cinc anys li semblava una distracció del que ell realment volia fer; i segon, formant part de la Policia Imperial donava suport a un sistema en el que no podia creure. Com ell mateix diu a The Road to Wigan Pier, Orwell volia "escapar de tota forma de domini d’una persona sobre una altra".

   Va tornar a Londres a l’edat de 24 anys. Allà va llogar una habitació a Portabello Road, on va començar a aprendre a escriure, com no, escrivint. Setmana rere setmana va restar allà tancat ensenyant-se amb una constància fora del normal l’art d’escriure.
   El 1928, decideix anar a viure amb els pobres, primer a Londres i després a París.
   Per a ell els pobres són víctimes del sistema social i Orwell volia superar una repulsió que considerava típica de la classe mitjana, a la que ell pertanyia.

   Després de més d’un any, al desembre del 1929, va decidir que escriuria un llibre sobre les experiències viscudes entre els pobres de París. Anava a dir-se A Scullion’s Diary, i el va acabar l’octubre del 1930. A Scullion’s Diary és presentat a l’editorial anglesa Gollancz i acceptat, després que alguns noms fossin canviats, totes les paraulotes eliminades i el llibre passés a dir-se Down and Out  in Paris in London.
   Un cop fets aquests canvis, Orwell escriu Victor Gollancz (cap de l’editorial Gollancz) i li fa saber el seu desig d’utilitzar un pseudònim, perquè no tenia "cap reputació que es perdi per fer això i, si el llibre té éxit sempre puc tornar a utilitzar aquest pseudònim". Però a més a més d’aquestes raons, Eric Blair, antic policia imperial, tractava de convertir-se en George Orwell, escriptor antiaoutoritari. Finalment, Down and Out és editat l’any 1933.

   El 1934, animat pels seus editors, Orwell publica Burmese Days, on parla de les seves experiències servint a la Policia Imperial hindú; i l’any 1935 A Clergyman’s Daughter és editat, una novela que articula elements evidents de crisi social.
   L’any 1936 esdevingué la publicació de Keep the Apidistra flying, i Orwell es va casar amb Elieen O’Shaughnessy.
   Aquest mateix any l’escriptor va  tornar a passar una temporada entre els pobres, a Londres, en rebre una comissió del Left Book Club que li oferia examinar les condicions dels aturats i els pobres i fer-ne un informe. El resultat de tot això va ser The Road to Wigan Pier.
   Al Left Book Club no li va agradar el llibre, perquè criticava a la seva segona part el socialisme anglès, que Orwell trobava irrealista.
   A finals del 1936, un cop completat The Road to Wigan Pier, George Orwell va anar amb la seva dona a Barcelona, amb la idea d’escriure articles sobre la guerra civil, que havia esclatat feia poc temps, per a algun diari anglès.                                                        

   Orwell va sentir-se impressionat per la Barcelona de l’època, una Barcelona on el socialisme era una realitat, on no hi havia distincions de classes, on hi havia poca cosa però repartida equitativament. Va decidir d’anar-se’n al front de guerra, i es va allistar a la milícia del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), per la simple raó que era l’unic partit associat amb algun de l’esquerra anglesa, en aquest cas el Partit Laborista.

   La seva experiència a la guerra civil la narra a Homenatge a Catalunya. Va passar temporades al front en situacions penoses, però on cada soldat era igual a la resta. Orwell va mantenir-se al marge de les discussions entre els que defenien els comunistes, que deien que primer s’havia de guanyar la guerra i després fer la revolució; i els anarquistes, que afirmaven que la guerra s’havia de fer a la vegada que la revolució. Trobava que eren estèrils.
   Després d’uns mesos, va tornar a Barcelona de permís. Però aquella Barcelona no era la mateixa que la de feia poc més de mig any. Els burgesos, amagats o disfressats d’obrers feia uns mesos, caminaven tranquilament pels carrers com abans del començament de la guerra i els cambrers s’inclinaven davant els clients. La vertadera camarqderia només restava entre alguns obrers. A més a més, s’estaven produint xocs entre els comunistes (PSUC, Partit Socialista Unificat de Catalunya) i els anarquistes (CNT-FAI, Central Nacional de Treballadors), on els comunistes, que rebien suport i armes de Rússia, treien el poder de les mans dels anarquistes.
   Això va derivar en uns dies de desordre i enfrontaments a tota la ciutat, que George Orwell va passar amb una arma servint al POUM, que estava de part dels anarquistes. Orwell, que havia pensat en la possibilitat de marxar a Madrid i ingressar a les files comunistes que resistien a aquella ciutat, va descartar-ho després dels enfrontaments. Va tornar al front, un altre cop a Aragó. Allà va ser ferit al coll,  i després de passar per alguns hospitals, va arribar a Barcelona, ja curat. Després de passar alguns dies dormint al carrer per a no ésser reconegut i portat a presó pel simple fet de ser del POUM, que havia estat il·legalitzat i considerat per la premsa comunista un infiltrat de Franco a les files republicanes, ell i la seva dona van aconseguir arribar a la frontera amb França, i deixar enrere una de les seves experiències més importants de la vida d’Orwell, i que influirien en les últimes obres de l’autor.

   Del temps passat a la guerra civil va treure algunes conclusions. Mai no va oblidar els seus primer dies a Barcelona, quan una nova societat semblava possible, on la "camaraderia" no era només un abús socialista del llenguatge, sinó una realitat. D’altra banda, estava molt decebut amb els diaris anglesos (excepte un) que exageraven de manera increible els fets que succeïen Barcelona i els manipulaven. Per a ell, l’experiència de Barcelona tornant a ser una ciutat "normal" va ser una confirmació que sempre hi hauran classes diferents, que hi ha alguna cosa dins dels humans que cerca conflicte, violència.   Això no obstant, va deixar Barcelona esperançat.

   L’any 1938 va emmalaltir de tubercolosi i l’any següent publicà Coming up for Air al mateix temps que esclatava la guerra entre el Regne Unit i Alemanya.

   Orwell volia lluitar contra els feixistes, però no va poder, degut a la seva malaltia. El 1941 va aconseguir treball a la BBC. Després de dos anys, va deixar la BBC i va començar  a escriure La revolta dels animals mentre treballava d’editor literari.

   La revolta dels animals és una fàbula que satiritza l’stalinisme, on tot comença quan els animals d’una granja decideixen fer que el seu amo fugi. Cada animal simbolitza una organització o personatge important rus de l’època. L’estil és bo, i el final, sorprenent.    

   El 1944, els Orwell adoptaven un fill, i l’any següent, la dona d’Orwell va morir durant una operació. Orwell va fer de reporter viatjant a través de tot Europa fins que el 1946 va marxar a Jura, una illa escocesa, i s’hi establí.
    Allà va escriure 1984. És la seva obra més important, on descriu una societat claustrofòbica, una societat on ningú no pot està mai sol (i no ho fa) excepte a l’hora de dormir. La societat del Germà Gran.

   "... en front de la porta de l’ascensor, el cartell de l’enorme cara mirava des del mur. Era un d’aquells dibuixos realitzats de manera que els ulls et segueixin siguis on siguis. EL GERMÀ GRAN ET VIGILA, deien les paraules sota el dibuix."

   El clima a la illa escocesa era desagradable, i més per a algú que patia tubercolosi. George Orwell va dir més tard que el llibre no hauria estat tan depriment si ell no hagués estat tan malalt.

   Tot i que en major part, la reputació d’Orwell no es deu tan sols a les seves dues brutals sàtires polítiques (La revolta dels Animals i 1984), sinó també als seus assaigs: Politics and the English Language, on analitza la relació entre la falta de vocabulari i la dificultat de pensament, teoria que després expressaria magistralment al seu últim llibre;  Why I Write, on explica les raons per les que escrivia; The Prevention of Literature, i Notes on Nationalism, on analitza diferents nacionalismes, entenent per nacionalisme no només el sentiment de pertanyença a una nació sinó també a un grup polític , entre d’altres i als seus articles per als diaris de l’època.

   El 1946, Orwell es va casar amb Sonia Bronwell, i va morir a Londres al gener del 1950.

   Bibliografia:

• Down and Out in Paris and London
• Burmese Days
• A Clergyman’s Daughter
• Keep the Apidistra flying
• The Road to Wigan Pier
• Homenatge a Catalunya
• La revolta dels animals
• 1984